En aquesta trobada de directors amb el públic ens interessarem per conèixer quina és la seva relació amb el públic. Com els condiciona, o no, el pensar en els destinataris naturals de les seves pel•lícules. Abans del procés en el redactat del guió i després tant en el procés de distribució com d’exhibició.Roser Aguilar: Després d’estudiar periodisme a la UAB, entra a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), formant part de la primera promoció de la nova escola de cinema. S’especialitza en Direcció i completa els seus estudis amb cursos de guió amb Fernando Trueba i Joaquim Jordà, de direcció amb Bob McAndrew i Juan José Campanella i de fotografia amb Manolo Laguillo, Antonio Corral i Pepe Baeza. Amb la seva pel•lícula “Lo mejor de mi” va ser presentada amb gran èxit de públic i crítica al prestigiós festival de Locarno on l’actriu protagonista del film, Marian Alvarez, va guanya el premi a la millor actriu.
Ventura Durall: Dedicat durant anys al documental “Hablemos del documental” (2002) o “Isla negra, illa blanca” (2004), el director ha realitzat un díptic important i fascinant sobre la figura de Andrés Rabadan, tristament recordat com l’assassí de la ballesta. De la relació personal entre els dos ha donat fruit una experiència singular; el documental “El perdón” i el film de ficció “Las dos vidas de Andrés Rabadán”.
Carles Benpar: Pseudònim del realitzador cinematogràfic Carles Benito i Para. La seva passió pel cinema el portà a realitzar el seu primer llargmetratge, Soplo de esplendor/La sombra de los gigantes(1973), durant un període de cinc anys. Després de la paròdia El jovencito Drácula (1975), ha dirigit els films policíacs De mica en mica s'omple la pica (1982) i Escapada final (1983), La veritat oculta (1987) —segons relats de Pere Calders—i el film d'aventures Capità Escalaborns (1989). També ha dirigit els documentals Cineastes contra magnats (2005) Goya al millor documental, Cineastes en acció (2007) i Al final de la vida (2008). Ha publicat els llibres Nicholas Ray (1986) i Cineastes contra magnats (1991).
La taula rodona estarà moderada per Josep M. López Llaví, soci d’honor de la FCC i antic president de la nostre entitat. Home de cinema, crític i molt vinculat a la defensa de la nostra llengua.
A les 18,30h al Museu de Granollers. Obert al públic. Entrada gratuïta.
Ventura Durall: Dedicat durant anys al documental “Hablemos del documental” (2002) o “Isla negra, illa blanca” (2004), el director ha realitzat un díptic important i fascinant sobre la figura de Andrés Rabadan, tristament recordat com l’assassí de la ballesta. De la relació personal entre els dos ha donat fruit una experiència singular; el documental “El perdón” i el film de ficció “Las dos vidas de Andrés Rabadán”.
Carles Benpar: Pseudònim del realitzador cinematogràfic Carles Benito i Para. La seva passió pel cinema el portà a realitzar el seu primer llargmetratge, Soplo de esplendor/La sombra de los gigantes(1973), durant un període de cinc anys. Després de la paròdia El jovencito Drácula (1975), ha dirigit els films policíacs De mica en mica s'omple la pica (1982) i Escapada final (1983), La veritat oculta (1987) —segons relats de Pere Calders—i el film d'aventures Capità Escalaborns (1989). També ha dirigit els documentals Cineastes contra magnats (2005) Goya al millor documental, Cineastes en acció (2007) i Al final de la vida (2008). Ha publicat els llibres Nicholas Ray (1986) i Cineastes contra magnats (1991).
La taula rodona estarà moderada per Josep M. López Llaví, soci d’honor de la FCC i antic president de la nostre entitat. Home de cinema, crític i molt vinculat a la defensa de la nostra llengua.
A les 18,30h al Museu de Granollers. Obert al públic. Entrada gratuïta.
