Ens volem afegir a les condolències per la partida del Mestre Joan Pineda. En nom de la Federació i dels cineclubs federats.

Joan Pineda era pianista de cinema mut. No molts ho poden dir. Quan a principis de la història del cinema les pel·lícules es projectaven amb un acompanyament musical, d'alguna manera aquestes es convertien en un espectacle més popular ja que el pianista acondicionava l'espectacle al gust del públic. En la progressiva institucionalització del llenguatge cinematogràfic en la primera década del segle XX van haver certes resistències per garantir la presència del gust del públic local. Així existien els comentaristes de pel·lícules i per suposat, els pianistes que acompanyaven la projecció de les pel·licules.

Més tard, el naixement dels cineclubs, també mostraven el seu paper de resistència als models hegemònics imposant la cinefilia com el criteri que es contraposa a un esperit purament comercial. La tasca dels cineclubs, des del seu orígen associatiu, reforçava i mantenia la presència de lo popular dins els criteris de programació.

Per tant, des de la cinefilia compartida amb el Mestre Pineda, des de l'amor al cinema des de lo popular, la seva marxa ens ha deixat tristos. Li estem agraïts per haver-nos acompanyat en el descobrimen del silema silent amb la seva peculiar i particular forma de donar música a alló que no en tenia. De la seva forma de fer-ho és que la seva feina va esdevení nostra. #NosaltresSomElPúblic